LA NOSTRA HISTÒRIA

DIVIDEDIVIDEWEB
Divide, setmesí des del moment en què va néixer, sent ja de petit una gran admiració per la poesia d’avantguarda escrita en grec clàssic. Va néixer el dia 1 de gener a les 00:01, i fou el primer nen de 1977. Un inici tan gloriós no podia durar eternament. El 2 de gener la resta de nens de les incubadores ja li havien fotut una pallissa.
Va tenir una infància molt dura: no va conèixer els seus pares ni els seus germans, no va aprendre a llegir ni a escriure i va arribar a estar perdut en un centre comercial més de 8 dies. Però tota aquesta penúria algun dia havia d’acabar i, finalment, el 3 de març de 1988, li van posar ulleres. El 4 de març els nens de l’escola li van fotre una altra pallissa.
Tota aquesta incomprensió havia de portar-lo, inevitablement, a tontejar amb les drogues, la religió catòlica i les snaff movies. Diu que ara està curat però també diu que enyora les planúries de Mongòlia.
La seva afiliació al partit comunista l’havia de transformar completament. Després de rebre una pallissa per part dels seus camarades, es va concentrar completament en la seva nova tasca. Amb una disciplina fèrria, arribà a ser cinturó negre en comunisme i, assolit aquest estat, va decidir emprendre una revolta. Quan estava a punt d’empendre-la, va entendre que si ho feia es convertia en un emprenedor. Un emprenedor comunista! Alguna cosa al seu cervell va fondre’s.
El següent que recorda Divide és que va ser jutjat per exhibicionisme i alteració de l’ordre públic. Sap també que no podia explicar al jutge el fet d’anar despullat sense mencionar el tràfic d’animals en perill d’extinció i, per tant, va al·legar alienació mental transitòria.

WENCESLAEIXARCWEBO
El passat de Wenceslao és molt obscur i se’n coneixen poques dades, cada vegada menys des de que ha decidit presentar-se voluntari per a fer proves de nous medicaments en humans. Va néixer el 10 de juny de l’any 40 d. F. (després del Fary). Era un nen entremaliat que es pujava als arbres i després els cremava. Un dimarts qualsevol, però, va invertir l’ordre d’aquestes accions i va acabar amb cremades de tercer grau a la UCI. A l’hospital, però, havia de descobrir la seva vertadera vocació: la convalescència.
Com que un “outsider” com ell no tenia cabuda a la societat actual, va emprendre un llarg viatge en busca de l’Atlàntida. Diu la llegenda, però, que en aquesta travessia, com Robert Johnson, Wenceslao va trobar-se al diable en un creuament de camins i el diable li va oferir vendre la seva ànima a canvi del do del “blues”. Després de molt regatejar, la cosa es va quedar en l’ànima de Wenceslao a canvi d’un apartament a Estepona, un punt de llibre del Círculo de Lectores i el do de la guitarra de Torrebruno.
Desorientat, va marxar a Andorra, l’escapada. I allà, davant les portes de Pyrenées, va passar molt de temps meditant i coneixent-se a ell mateix. Aquells anys condemnat a l’ostracisme –un dels seus menjars preferits- moltes preguntes li van venir al cap: “Com es fan les boletes de llana del melic? I el més important: si en juntes moltes, et pots fer un jersei?”
Per tal de posar fi a aquest patiment intel·lectual, va decidir practicar el budisme, el taoisme i l’onanisme, no sempre en el mateix ordre ni amb la mateixa intensitat. També va ser acusat d’exhibicionisme perquè es veu que tu pots ser budista en públic però onanista, no. A la sortida dels jutjats va conèixer Divide. Immediatament en Wenceslao li va fotre una pallissa. Això els va unir per sempre.

hàmsterDIVIDE&WENCESLAO
En el moment en que es van conèixer van pendre una decisió que els canviaria per sempre la vida: volien dedicar-se al món de l’espectacle. Com que no tenien diners per començar, van muntar una granja-escola al seu pis. Va ser una cosa temporal perquè les denúncies i els malsons dels nens que la visitaven anaven en augment.
Com que inicialment no sabien quin tipus d’espectacle idear, van provar de fer cant tirolès, un creuament de dansa eslava amb break-dance i també van intentar dur a terme un espectacle eròtic amb dues capibares. A la fi, però, com que la relació amb les capibares començava a ser massa íntima i calia separar el treball del plaer, van haver de reeenfocar la seva carrera. Van decidir fer una època de ramadan, seguit d’un brainstroming, un coworking i van intercanviar sinèrgies fins que van descobrir les seves veritables habilitats: en Divide sabia parlar i, si s’ho proposava, podia no desafinar durant un màxim de dues notes seguides i en Wenceslao sabia tocar la guitarra i, si s’ho proposava, podia tocar dues notes seguides sense necessitar una cervesa. Farien un espectacle musical amb cent coristes, focs artificials i l’orquestra filarmònica de Praga acompanyant els seus temes!
Tot i que les converses amb la filarmònica de Praga encara estan obertes, ara mateix només poden contar amb dos músics que els acompanyen: NicarneNipescao.

Share Button